Planificació – PAC3

Escrivim això gairebé al final de tot plegat, en comptes d’haver-ho fet de bon començament.

Vist en perspectiva, segurament ens hauria calgut fer aquesta entrada abans, i mirar de cenyir-nos-hi, en comptes de pressuposar que els acords anteriors presos durant la confecció de les PACs 1 i 2 encara eren plenament vàlids.

De totes maneres, establir el calendari que hem seguit durant aquesta darrera PAC pot ser una mica més complicat del que sembla a simple vista. D’una banda, després de lliurar la PAC2, hem hagut de refer-la i retocar-la, per poder continuar amb la PAC3 tenint la feina ben feta i enllestida. Afrontar la PAC3 sense fer-ho hauria estat temerari, i segurament ens hauria abocat al fracàs.

Però seguir polint una PAC mentre la resta de companys de l’assignatura ja treballaven en la següent ens ha forçat a treballar simultàniament en totes dues, tirant endavant i endarrere en la confecció de la wiki. Deixarem, doncs, que siguin els membres del nostre grup qui, en els comentaris a aquesta entrada, comentin com han planificat la seva feina en aquesta PAC, i us deixem unes imatges descriptives del comportament de l’espai i el temps en una geometria no euclidiana perquè us feu una idea de què hi trobareu.

 

Deixa un comentari

1 comentari

  1. Certament la planificació no ha sigut gens fàcil. A més el nostre grup s’ha caracteritzat per la fluctuació de personal: ara 4, ara 5, ara 2, ara ve un altre que després desapareix, i finalment sembla que tornem a ser 3. Fent memòria encara “flipo” que puguem tirar endavant el projecte, amb més o menys èxit, però encara seguim endavant!
    Així que, personalment, la meva planificació individual també s’ha vist condicionada per aquestes anades i vingudes de membres (que sempre seran benvinguts…): hem hagut de dividir les tasques repetidament, amb el conseqüent retard en l’evolució de les PAC’s; la feina en d’altres assignatures també creixia i, a vegades, s’ha hagut de prioritzar una feina o una altra.
    Bé, tot plegat ha estat una mica estressant per mi, i encara ho és…

    Respon

Deixa un comentari