Després de tot el procés de desenvolupament i creació del projecte, i havent patit probablement les majors patacades que ha rebut cap grup de treball durant el present semestre, voldríem donar-vos alguns consells perquè no us passi el mateix.
- No us encanteu, sobretot a les fases inicials. En el procés de determinar quines són les tasques de cadascú i com s’ha d’encarar el projecte, us trobareu que hi ha gent que té alguna experiència en grups de treball virtuals, i d’altra que no en té. Si veieu que us encalleu, que no avanceu, feu directament una proposta amb tot allò que es demana als estadis inicials: programació d’activitats, criteris de recerca, estructura del projecte, responsabilitats dels membres, etc. Segurament aquesta proposta que presenteu no serà la definitiva, però us donarà una base sòlida sobre la qual treballar. No tingueu por de pensar que la resta de companys creguin que us voleu assignar tot el mèrit: segurament agrairan aquesta empenta que els doneu per avançar tots plegats.
- No penseu que s’acaba el món si no arribeu a complir algun dels terminis pautats en l’elaboració del projecte. Heu de saber que, mentre la feina al final acabi sortint, podreu tirar endavant l’assignatura. Però recordeu sempre que, si no us hi cenyiu, després se us acumularà la feina i pot ser que al final no arribeu a fer-ho tot.
- Estigueu atents sempre a la vostra bústia i al fòrum del grup de treball. Encara que no pugueu respondre o participar activament, consulteu-los sovint. També és recomanable emprar altres mitjans per contactar entre vosaltres, en cas que no pugueu accedir-hi amb regularitat: FB, Twitter, telèfon, etc.
- I, si res d’això funciona, tireu pel dret i feu la feina vosaltres. En cas, per exemple, que un membre del grup tingui una tasca assignada, i no l’acompleixi, en comptes d’exigir-li que la faci ell, feu-la vosaltres i, després, si cal, ja li recriminareu el que calgui. El més important de tot és que la feina tiri endavant, i que treballeu. Imagineu-vos que és com si es tractés d’una factura errònia de telèfon: si no la pagueu, us tallaran la línia, i el més assenyat és pagar-la i després fer la reclamació corresponent a l’Oficina de Defensa del Consumidor. Aquí és el mateix.
Amb aquests consells, suposo que podreu tirar endavant qualsevol projecte que us plantegeu, dins d’un entorn virtual o presencial.
Ànims i endavant!
Nosaltres som el Club dels Cinc, i el Club dels Cinc som nosaltres. Ens diem així perquè, inicialment, érem cinc els membres d’aquest grup de treball. Superada la primera PAC, però, n’hi va haver alguns que no van continuar amb nosaltres. Tot i això, vam mantenir el nom del grup (no era moment de posar-se a debatre si continuava sent adequat o no) i vam tirar pel dret.
El que sí hem pogut comprovar és que la presència de la literatura concentracionària a la xarxa és desigual, i que, mentre els KL alemanys i els gulags soviètics compten amb un ampli tractament, els camps de treball del franquisme i els camps de concentració de refugiats republicans al sud de França queden una mica al marge. Aquest ha estat un dels motius perquè finalment haguem eliminat aquesta part de la confecció del treball de grup: la manca de literatura sobre el tema a disposició del públic. Per això des d’aquí voldríem convidar tothom que s’hi animi a compartir la informació que en disposin: els camps de treball a Espanya poden ser una vergonya, però són la nostra vergonya, i són part de la nostra història: mereixen que se’ls tracti com cal, com mereixen també que se’ls tracti com cal tots els interns que hi van complir condemna.
clubdelscinc 