Benvolguts companys,

Nosaltres som el Club dels Cinc, i el Club dels Cinc som nosaltres. Ens diem així perquè, inicialment, érem cinc els membres d’aquest grup de treball. Superada la primera PAC, però, n’hi va haver alguns que no van continuar amb nosaltres. Tot i això, vam mantenir el nom del grup (no era moment de posar-se a debatre si continuava sent adequat o no) i vam tirar pel dret.

Inicialment, quan s’estava constituint el grup, vam voler tractar la literatura d’entreguerres a Europa, Però entre els supervivents del grup no hi havia qui hauria d’esdevenir el director d’orquestra en la confecció de la wiki, qui ens donés idees de cap on havíem de tirar les cerques d’Internet i la redacció dels documents. Per aquest motiu vam decidir canviar el tema del projecte, i centrar-nos en la literatura concentracionària europea, que havia estat ja un dels temes proposats durant la PAC1, i que més o menys dominava un dels membres del grup que havien sobreviscut el primer pogrom.

Hem treballat els tres principals entorns en què es crearen camps de concentració durant la primera meitat del s. XX, considerant que aquells que van passar posteriorment per altres centres d’internament ja tindrien els antecedents literaris que provenien dels KL o dels gulags, i no servirien per establir si realment existeix un fenomen literari comú a Europa fruit de les experiències aïllades d’uns autors exposats a circumstàncies similars. Certament, podríem haver tractat també els camps de concentració d’estrangers als EEUU durant la Segona Guerra Mundial, o els camps japonesos al sud-est asiàtic, però hem cregut que si ho fèiem potser se’ns escapava de les mans tot plegat.

El que sí hem pogut comprovar és que la presència de la literatura concentracionària a la xarxa és desigual, i que, mentre els KL alemanys i els gulags soviètics compten amb un ampli tractament, els camps de treball del franquisme i els camps de concentració de refugiats republicans al sud de França queden una mica al marge. Aquest ha estat un dels motius perquè finalment haguem eliminat aquesta part de la confecció del treball de grup: la manca de literatura sobre el tema a disposició del públic. Per això des d’aquí voldríem convidar tothom que s’hi animi a compartir la informació que en disposin: els camps de treball a Espanya poden ser una vergonya, però són la nostra vergonya, i són part de la nostra història: mereixen que se’ls tracti com cal, com mereixen també que se’ls tracti com cal tots els interns que hi van complir condemna.

El procés ha estat llarg i feixuc, i ens ha acabat costant més que no esperàvem. Al llarg del camí hem après a editar una wiki, a gestionar un registre bibliogràfic en línia, i a mirar de crear un projecte de treball en grup, tot i que no ens en hàgim sortit del tot.

El fruit del nostre treball el podreu consultar en aquest blog, que hem fet servir com a diari de treball, o a la wiki que hem creat dins de l’espai de wikispaces de la UOC.